"Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.Esperarem sa nit."
...
"Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més."
ooooooh!! en Cris Juanico!!
ResponEliminaaixò sí que és inspiració :-)
fins ben aviat amics, que vagi bé per Paris!